El mercat de les franquícies a Espanya és, sens dubte, un mercat en continu creixement, i d'enorme importància en diversos sectors de la nostra economia, des de la restauració i hostaleria, bellesa, salut i benestar, serveis professionals, etc.
La franquícia és un model de contracte comercial en el qual una empresa, anomenada franquiciadora, cedeix els drets d'explosió, marca i Know How, a una altra empresa, la franquiciada, per a l'explotació d'un negoci en un temps i un lloc concrets, i sota unes condicions pactades en el contracte de franquícia.
El franquiciador pot cedir aquesta marca i Know How, a diversos i successius franquiciats, el que dóna lloc en moltes ocasions a l'explotació del mateix negoci per successives empreses franquiciades.
En moltes ocasions, quan es produeix aquesta successió, els deutes tributaris de l'antic franquiciat poden ser, d'alguna manera, heretats pels seus successors, sota certs requisits, tal i com s'ha establert a l'article 42 de la vigent Llei General Tributària.
En aquest sentit ha estat d'enorme calat la recent Resolució del Tribunal Economicoadministratiu Central (TEAC) número 7746/2024, de 29 de gener de 2026,inculant per a l'agència Tributària, en la qual s'ha fixat com a criteri la possibilitat de derivar responsabilitat solidària per deutes tributaris, de l'anterior al nou franquiciat, sense necessitat de derivar la responsabilitat tributària, en un primer moment, al franquiciador.
Històricament, la doctrina era que l'agència Tributària no podia saltar directament de l'antic al nou franquiciat, ja que havia de dirigir-se primer contra el franquiciador (la marca), al ser aquest el subjecte intermedi. Aquesta protecció davant de la derivació "per saltum" enerava una falsa sensació de seguretat a l'hora de succeir a una empresa en un determinat negoci de franquícia.
El supòsit de fet de la Resolució 7746/2024 de 29 de gener de 2026 va ser la successió en l’explotació d’una estació de servei, en virtut del qual, la SOCIEDAD X va formalitzar un contracte de franquícia amb la SOCIEDAD PETROLERA I per a la gestió i explotació d’una estació de servei fins a la rescissió de l’esmentat contracte de franquícia; La SOCIEDAD X al cessament de la seva activitat mantenia deutes tributaris en concepte d’Impost sobre Societats i Impost sobre el Valor Afegit que van resultar impagats a l’Agència Tributària.
Després de la rescissió del contracte de franquícia entre SOCIEDAD PETROLERA I i la SOCIEDAD X, la mateixa estació de servei va ser explotada per la SOCIEDAD N després de la formalització entre aquesta última i SOCIEDAD PETROLERA I d'un nou contracte de franquícia subscrit el mateix dia en què es va rescindir el contracte entre SOCIEDAD X i SOCIEDAD PETROLERA I, a més de coincidir altres elements, això és, mateixa activitat econòmica (l'estació de servei), mateix objecte social, mateixos proveïdors, mateixos clients, i el traspàs de plantilla.
L’Agència Tributària, davant l’existència de deutes derivats de l’exercici de l’explotació econòmica per part de SOCIEDAD X, va iniciar un procediment de derivació de la responsabilitat tributària solidària prevista a l’article 42.1.c ) de la Llei General Tributària amb la SOCIEDAD N. Aquest procediment va culpar amb la declaració de responsabilitat tributària solidària de la SOCIEDAD N dels deutes tributaris contrets per l'anterior subjecte que va explotar en règim de franquícia l'estació de servei (SOCIEDAD X), sense derivar responsabilitat tributària al franquiciador.
Després de diverses Reclamacions Econòmiques Administratives, finalment el Tribunal Econòmic Administratiu Central va resoldre, donant la raó a l'agència Tributària, ja que el franquiciador, la SOCIEDAD PETROLERA I, mai havia exercit l'activitat d'explotació de l'estació de servei, quedant per tant indemne en aquest cas. Distint hagués estat el cas si la SOCIEDAD PETROLERA I, hagués succeït en l'explosió de l'estació de servei a la SOCIEDAD X, abans de formalitzar un nou contracte de franquícia amb la SOCIEDAD N, doncs en aquest cas sí hauria existit successió del franquiciador.
La responsabilitat solidària per successió en l'activitat, pot evitar-se amb el mecanisme regulat en l'article 175.2 de la Llei General Tributària, sol · licitant, prèvia la conformitat de l'empresa al qual passarà, a l'agència Tributària, una certificació detallada dels deutes, sancions i responsabilitats tributàries derivades del seu exercici.
L’Administració tributària haurà d’expedir aquesta certificació en el termini de tres mesos des de la sol · licitud. En tal cas quedarà la responsabilitat de l'argument limitada als deutes, sancions i responsabilitats continguts en la mateixa. Si la certificació s'expedia sense esmentar deutes, sancions o responsabilitats o no es facilités en el termini assenyalat, el sol · licitant quedarà exempt de la responsabilitat solidària.
A l'hora de succeir en un negoci a qualsevol persona, física o jurídica, és importantíssim negociar aquest punt; doncs no n'hi ha prou amb que en el moment de la venda se'ns presenti un certificat d'estar al corrent amb l'agència tributària, doncs aquest certificat genèric no eximirà de possibles derivacions de responsabilitat tributària, sinó únicament el certificat de successió en l'activitat en el qual s'insoren els deutes, sancions i responsabilitats tributàries a favor de qui pretengui adquirir la titularitat d'estalvis i activitats econòmiques, amb la finalitat de limitar la responsabilitat solidària per obligacions tributàries anteriors a l'adquisició a les que es refereix l'article 42.1.c ) de la Llei 58/2003, de 17 de desembre, General Tributària.
És per tant, imprescindible comptar amb un bon assessorament tributari als efectes d'evitar, en la mesura del possible, heretar contingències fiscals de tercers, aliens al nostre negoci, per les indesitjades derivacions de responsabilitat tributària.
Pilar Postasar Eusebio i Nuria de la Pezuela Puertas.
Departament Tècnic Fiscal d'AFIANZA ASESORES.
Saber més de Pilar
Saber més de Nuria
