En l'actual mercat de talent, les negociacions per a la incorporació de nous professionals són cada vegada més dinàmiques. No obstant això, aquest procés no està exempt de riscos legals. Per això, Balma Fernández Latorre, advocada del departament juridicolaboral d'Afianza, analitza en aquest article la importància de distingir entre les negociacions preliminars i el compromís formal, detallant què passa quan una de les parts trenca una promesa de contractació.
En la fase precontractual (Trats preliminars i selecció), normalment no hi ha encara un compromís exigible: hi ha absència de formalisme i les cartes d'objectacions o ofertes no vinculants solen considerar-se declaracions unilaterals, per la qual cosa l'empresa pot desistir sense incompliment si no hi ha un veritable "preacord de voluntats" (p. ex. STSJ País Basc 14/02/2001). Tot i així, regeix el deure de bona fe: negociar no obliga a contractar, però sí a actuar amb lleialtat; si la negociació es trenca de forma justificada, en principi no hi ha responsabilitat indemnitzadora.
El Precontracte de treball, en canvi, és un compromís ferm i bilateral: oferta d’ocupació acceptada i condicions essencials definides, encara que pugui supeditar-se a requisits ( concertificació, etc. ). Si es compleixen les condicions i una part no formalitza, pot haver-hi incompliment amb indemnització per danys i perjudicis (any emergent i lucre cessant), reclamable en el termini de 1 any l'execució forçosa sol ser poc útil. A més, la jurisprudència admet que el precontracte s'aconsegueix per WhatsApp Si es pacten condicions i només falta la incorporació (STSJ Múrcia 1007/2025), i la quantia indemnitzadora es fixa atenent salaris deixats de percebre, analogia amb acomiadament improcedent, danys materials/morals i circumstàncies personals; per evitar riscos, convé deixar clar quan és "procés de selecció" i, si hi ha precontracte, documentar condicions, clàusules i causes objectives de desistiment.
Pots llegir la notícia completa a L’Economista
