Ignacio Sevilla Soler, director de negoci d'Afianza, adverteix que l'absentisme laboral ha deixat de ser un problema conjuntural lligat a les baixes mèdiques per convertir-se en un repte estructural que obliga a repensar el Dret del Treball.
Segons explica l'expert, el fenomen ja suposa el 5,4% del PIB espanyol i el seu veritable nucli no està en el volum total de baixes, sinó en la creixent cronificació de determinats processos.
- El cost de l'absentisme es dispara: el 2023 va arribar als 85.174 milions d'euros a Espanya, segons dades de Mútua Universal Activa.
- El perfil del problema ha canviat: més del 50% de les baixes es concentren en trastorns musculoesquelètics i salut mental, patologies amb alta recurrència i llarga durada.
- El marc normatiu queda curt: dissenyat per a riscos físics clàssics, mostra limitacions evidents davant dels nous escenaris de salut mental i discapacitat no reconeguda.
De la gestió de la baixa a la gestió de la capacitat funcional
Segons explica Sevilla Soler, el sistema s'enfronta a una dualitat cada vegada més marcada: treballadors joves amb baixes freqüents de curta durada i treballadors de major edat amb processos més llargs, vinculats a patologies cròniques. Això està desplaçant el focus de la gestió: ja no n'hi ha prou amb determinar si el treballador està o no incapacitat, sinó avaluar què pot fer i en quines condicions pot seguir desenvolupant la seva activitat professional.
A això se suma un fenomen freqüentment inssibilitzat, la discapacitat no reconeguda: cada vegada més treballadors presenten limitacions funcionals rellevants sense comptar amb un reconeixement administratiu formal, la qual cosa genera inseguretat jurídica i afavoreix la cronificació o l’expulsió del mercat laboral.
La Llei 2/2025, un punt d'inflexió
L'expert d'Afianza assenyala la recent Llei 2/2025 com un canvi de rumb clau: la norma redefineix el tractament de la incapacitat permanent, desplaçant l'eix des d'una lògica purament prestacional cap a un model que prioritza l'adaptació del lloc de treball i la reubicació del treballador.
Aquest canvi té conseqüències legals directes per a les empreses. La companyia assumeix ara un deure reforçat d'anàlisi previ abans d'adoptar decisions extintives: una avaluació inadequada de les possibilitats d'adaptació pot derivar en nul·litat de l'ascensament, vulneració de drets fonamentals i conseqüències econòmiques significatives.
Un canvi de paradigma en tres pilars
Per a Sevilla Soler, l'absentisme laboral no pot abordar-se ja amb mesures aïllades. La seva proposta passa per tres pilars:
- Diagnòstic primerenc i basat en dadescapaç d'identificar processos amb risc de cronificació.
- Integració multidisciplinària, coordinant salut laboral, prevenció de riscos, organització i estratègia jurídica.
- Gestió de la capacitat funcionalorientada a l’adaptació del lloc de treball i a la sostenibilitat del sistema.
Com conclou el director de negoci d'Afianza, l'empresa deixa de ser un subjecte passiu per assumir un paper actiu en la gestió de la salut laboral. El repte consisteix a construir un model que compatibilitzi protecció social, seguretat jurídica i viabilitat organitzativa, ja que els qui s'exipin a aquest canvi no només reduiran l'impacte de l'absentisme, sinó que estaran millor posicionats en un entorn laboral en plena transformació.
A Afianza acompanyem les empreses en l'adaptació de les seves polítiques de gestió de l'absentisme i en el compliment del nou marc normatiu derivat de la Llei 2/2025, ajudant-les a reduir riscos legals i a construir entorns de treball més sostenibles.
Pots llegir l'article complet a:
- Capital humà: L'absentisme laboral, un repte estructural que obliga a repensar el Dret del Treball
